Un altre poema ben bonic sobre un tema tan poc líric, en principi, com la cuina.
La forquilla per a menjar,
la cullera per al primer plat.
A la cuina hi ha de tot,
estris de ferro i de metall.
Al meu pare sempre li parlo,
mentre menja un tros de meló.
I li pregunto...
quan faràs fricandó?
Tallant pastanagues
ajudant el meu pare
preparant els pèsols,
que porten proteïnes.
En una cassola fem el sofregit,
en l'altre els pèsols.
Mitja pastanaga per a mi,
i mitja pastanaga per al fricandó.
Marina I., 10 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada