Els nois i noies del casal han imitat els escriptors i escriptores que aquests dies d'estiu publiquen, en un diari, contes escrits a partir de fotografies. Nosaltres hem buscat fotografies, i ells n'han triat i s'hi han inspirat. Aquí teniu alguns dels resultats. Bé, el primer de tots és lliure.
EL SABÓ BLANQUET (Roger Amorós, 9 anys)Hi havia una vegada un sabó molt blanc i molt trist. I... li va dir al xampú: Sisplau, xampú, dóna'm una mica de blau. És que estic molt blanquet.
Sí! És clar que sí!
Gràcies, vaig a casa tot content.
LLAVIS DE CAFÈ (Emma Fernández, 9 anys)Hi havia una vegada una família que no s'estimaven gens. Els pares fins i tot dormien separats! I per la filla s'hi barallaven continuament, la filla també estava enfadada.
Però un dia van tenir una discussió molt forta i tots van anar a viure al carrer perquè tampoc no tenien diners, però separats, i com que tots demanaven diners, van aconseguir molts de diners perquè coneixien molta gent i la que va guanyar més diners era la filla. Però quan es van trobar tots tres es van demanar perdó, van tornar a ajuntar tots els diners i van tenir la casa més maca del món i van ser la família més rica del món. Els va encantar el cafè i com que eren tan feliços, sense rentar els llavis es van fer un petó i mai més es van netejar la cara per recordar-ho.
AQUÍ NO ES POT FUMAR (Alba Pascual, 10 anys)Hi havia una vegada en un bar de Londres, va venir un senyor que es deia Lluís i va entrar amb malhumor. Es va seure al costat de la barra i va dir ─Vull foc!!!
La dona de la barra es va quedar de pedra. I el senyor va repetir ─Vull foc!!!
La dona se'n va anar corrent cap dins de la casa i no en va sortir. L'home, furiós, va sortir del bar i va veure l'alcalde i li va dir ─Alcalde, en aquell bar no hi vagi mai, allà no li donen foc!
─ Per a què vol foc? ─va preguntar l'alcalde.
─Per a encendre un cigarro! ─va dir el senyor Lluís. L'alcalde el va mirar amb uns aires de no ser amics i li va dir:
─No has vist el senyal de no fumar? Hauria de fer-te vergonya! Ara no vendran mai més cigarros.
I van tancar totes les fàbriques.
EL MICO (Raül Breña, 9 anys)Hi havia una vegada un mico que a l'hora de néixer va néixer malament, perquè la mare estava malalta.
Després van venir les persones del zoològic, i es van emportar la mare i el mico. La mare, com era més llesta del que es veia, va deixar que la curessin, i després es va intentar escapar, però la van atrapar, i ella es va tirar una llufa que va fer tanta i tanta pudor, que es va desmaiar tothom, i va escapar-se el fill. Al cap d'un mes va tornar i va intentar agafar el fill, i va venir la policia i va venir un exèrcit de totes les mares que li van agafar el fill. Els lleons estaven meganerviosos, els elefants tiraven aigua com si fos un maremot i molta gent es va escapar, i va reviure el mico blanc que es diu Floquet de Neu i van fer un tracte els animals del zoo i les persones del zoo: es hi tornaven els fills i les persones, quan als animals els faltés menjar, els en donarien.
ELS OCELLS EN EL CEL ( Mariona Masó, 13 anys)
Hi havia una vegada una família d'ocells que buscaven menjar i no en trobaven. Un dia es van adonar que havien d'anar a un altre lloc a buscar menjar, però no sabien on anar. Un dia es van despertar i van iniciar el seu camí. Van anar cap a l'est i al cap de molts dies volant van trobar un llac immens, amb molta vegetació. Van decidir quedar-s'hi durant un llarg temps. Al cap d'uns dies es van adonar que en aquell lloc també hi havia moltes altres famílies d'ocells. Durant uns dies es van anar coneixent, fins que un dia van decidir que s'ajudarien mutuament a buscar menjar, i també van decidir que cada dia sortirien a volar junts i farien moltes formes en el cel.
L'HAMBURGUESA QUE VA VIATJAR PER TOT EL MÓN (Laia Pey, 9 anys)
Hi havia una vegada una hamburguesa en forma de cor que volia veure tot el món. Un dia l'hamburguesa va sortir de la casa on estava i va dir: Què bonic és el món! Però resulta que havia sortit per una finestra molt alta, va fer un pas i va caure, però, per sort, unes patates fregides la van salvar i l'hamburguesa es va enamorar de les patates fregides, i les patates fregides es van enamorar de l'hamburguesa. S'ho van dir. L'endemà es van casar a la Xina i van fer la festa al Japó i van viure feliços a Europa i el col·legi i el casal a França. Van viure feliços i van tenir molts fills i filles hamburgueses i patates fregides.
EL LLOP GROLLER (Anna Bernal, 9 anys)Fa molts i molts anys, un llop molt ferotge i groller es menjava tot el que trobava. Un dia es va
trobar una vaca molt grassa. La vaca era tan llesta que va mirar d'enredar el llop i li va dir: ─Llop, fem un tracte: tu em deixes escapar i jo et dic on viu la vaca més grassa del món. I el llop li va dir: ─On viu la vaca més grassa del món?
─Doncs viu en aquell turó de dalt de tot.
─Doncs ara hi vaig.
I quan el llop va veure que al turó no hi vivia cap vaca, es va adonar que aquella vaca l'havia enganyat.
Des d'aquell dia, el llop es va tornar vegetarià. Vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos.
