Aquell dia em vaig adormir molt ràpidament i vaig començar a somiar.
Aquell somni era molt estrany: tots el nens i nenes de la coral de la meva escola i jo, cantàvem per a sis o set balenes petites dins d'una balena gegant.
No sé pas com havíem arribat allà, perquè quan em vaig adormir ja estàvem allà dins.
De cop, la balena va obrir la boca i una aigua que feia pudor ens va dur fins a una illa, però de cop ja no estàvem en aquell somni sinó a la nostre ciutat.
Quan estàvem a punt d'entrar en una botiga...pum!! em vaig despertar al meu llit.
Anna B.M., 9 anys
La Mariona ens va explicar un somni que havia tingut i que li havia agradat molt. A nosaltres ens va encantar i vam pensar que era un tema fantàstic per a una redacció
UN SOMNI FANTÀSTIC
Un dia de Juny vaig somiar una cosa que em va agradar molt. Somiava que volava per sobre de tot Figueres. Hi havia molts arbres i plantes que es movien amb el vent.
Hi ha una escena que és la que recordo més: jo volava per Figueres i tenia un arbre gegant al davant i al darrera de l'arbre n'hi havia més, però més petits. No sé com ho vaig fer, però vaig començar a esquivar els arbres tan ràpidament que gairavè ni me n'adonava.
Era una sensació de llibertat. Sentia com els cabells se'm tiraven endarrera. Veia les cases molt, molt petites, com si fossin grans d'arròs. Als arbres no els veia les fulles, eren com taques de pintura verda clara.
Cada vegada que me'n vaig a dormir desitjo tornar-ho a somiar, perquè quan volava tenia una sensació fenomenal.
Mariona M., 12 anys
Un altre poema ben bonic sobre un tema tan poc líric, en principi, com la cuina.
La forquilla per a menjar,
la cullera per al primer plat.
A la cuina hi ha de tot,
estris de ferro i de metall.
Al meu pare sempre li parlo,
mentre menja un tros de meló.
I li pregunto...
quan faràs fricandó?
Tallant pastanagues
ajudant el meu pare
preparant els pèsols,
que porten proteïnes.
En una cassola fem el sofregit,
en l'altre els pèsols.
Mitja pastanaga per a mi,
i mitja pastanaga per al fricandó.
Marina I., 10 anys
L'Imma és una monitora que també pren part en les activitats del casal. A l'Imma li vàrem demanar que ens fés un poema sobre un tema anodí; per exemple, la cuina de casa seva. Avisem: el poema està fet des d'un punt de vista peculiar.
Sempre tinc convidats a la meva habitació.
fan soroll i mouen les joguines de lloc.
Matí, tarda i nit passen per aquí
i mai no em deixen dormir.
No hi ha qui els entengui
M'escalfen quan és hivern
i em refreden quan és estiu.
Fan amb mi el que volen.
Són bons convidats?
Em fan companyia tothora,
juguen amb mi i renten les joguines.
M'endrecen per desendreçar-me
per després tornar-me a endreçar.
Però sempre em tenen perfumada.
El meu amic estava malalt,
se'l van emportar i no l'he tornat a veure.
No entenc perquè ho fan
Se m'emportarán a mi també algún dia?
Imma S., 17 anys
