POEMES DE L'ADÉU

Avui és l'últim dia del casal de juliol. Per això, ens hem afanyat a acabar treballs, a endreçar-los a la carpeta i a esmorzar tots plegats (la coca de l'esquerra l'ha feta en Víctor, un noi de 14 anys molt trempat). Després, els nois i noies que no els quedava res per acabar, han escrit uns poemes de comiat. Nosaltres, l'Albert, la Núria, la Roser i la Montse, desitgem un bon mes d'agost als que ja no vindran a casal. 

A continuació, unes quantes fotos de l'esmorzar i pati d'avui i els poemes de comiat. Durant els propers dies, encara anirem penjant fotos del casal de juliol.

 

Adéu amics, us enyoraré

Adéu amics, sempre us estimaré

Adéu amics, m'ho he passat molt bé

Adéu amics, sempre us recordaré.

                                     Pablo C., 11 anys

Adéu-siau, m'ho he passat molt bé

potser tenim sort i puc tornar l'altre

juliol o potser no us trobaré a faltar

molt i us vull dir adéu-siau.

                                       Laura P., 8 anys

Adéu, amics

ja sé que és dur

però l'any que ve

potser ens veurem

                                        Gerard G., 10 anys

Adéu amics, aquest temps tan curt hem estat junts

nosaltres ens n'anem però vosaltres us quedeu.

Amb el record al nostre cor us diem adéu.

Adéu amics.

                                       Meritxell A., 8 anys

FINS L'ANY QUE VE

Hi ha companys 

que no els veuré a l'agost

però potser altres anys

us veuré a tots.

N'hi ha que són més amics meus

i altres que no tant

però tots sou els meus companys

i sempre us recordaré.

                                   Anna B. M., 9 anys

ARRIBEM AL FINAL DEL CASAL

Aquests dies portem el bloc un pèl endarrerit. Ahir dimecres vàrem anar al Parc Bosc i vàrem fer dibuixos del natural. Els penjarem ben aviat. De moment, us deixem les fotos dels nois i noies que encara no havien vingut mai al Parc. També hi ha fotos del mural.

SANT JOAQUIM I SANTA ANNA

Ahir dilluns va ser el sant de les Annes i d'en Quim. Per a celebrar-ho, van convidar els companys i companyes del casal a coca, pastes i llaminadures.

Quin goig que feia tot!

 

LES PARAULES INVENTADES

Ahir vàrem inventar paraules i els vam donar uns quants significats, igual com va fer l'Abel del conte Antaviana. Avui les hem llegides en veu alta i ara us les posem al bloc.

FLOGASINITA

1.- Un tipus de flor.

2.-Un producte de fer olor de flor.

3.-Una botiga de vestits fets des de Saturn.

4.-Un planeta de flors.

5.-Un planeta de xocolata blanca.

6.-Un planeta dels desitjos.

                                         Laia P. 8 anys

PAPALONISTA

1.-Nau de extraterrestres.

2.-Cuidador de papallones.

3.-Un museu de papallones.

4.-Un llibre que va escriure la Maria Pala  i el llibre es diu el món de les papallones.

5.-Una sèrie de fades.

6.-Un producte que fa desaparèixer la tos.

                                              Laura P. 8 anys 

ARTILISTA

1.-Un artista de dibuixos i escultura

2.-artista de cabells que talla cabells...

3.-artista de moda 

4.-artista de llegir

5.-artista de neteja perquè neteja els llibres per dintre

6.-artista de saltar

                                     Emma F., 8 anys

ESCULTURES A LA CIUTAT

Avui divendres hem anat al Parc Bosc. Però, abans d'anar-hi, hem fet una mica de volta per poder veure les escultures de l'artista ucraïnesa Oksana Mas que hi ha a la Rambla i a la plaça del davant de la Torre Galatea. Aquestes escultures són mitges esferes constituïdes per un total d'uns dos mil cinc-cents ous pintats a mà. Són curioses, simpàtiques i, sobretot, molt boniques per les decoracions i pels colors que mostren. Només ens sap greu que, una setmana després d'haver estat col·locades, totes tres peces han sofert saquejos: ja falten claps d'ous. Això ens fa pensar que l'incivisme és a tot arreu; a Figueres, també. 

Tot i així (ep, nosaltres les hem tocades i prou), ens hem volgut fotografiar al costat de l'escultura de la Rambla per tenir-ne un record.

EL MURAL DE LA CIUTAT

Aquests dies hem anat fent fotos del progrés del mural sobre la ciutat. Aquí les teniu.

ACUDITS D'EN PABLO (VI)

És un home que està en un desert i es troba una làmpara, la frega i surt un geni que diu:

-Com que m'has alliberat de la làmpara et concedeixo tres desitjos que han de ser seguits.

-D'acord, com que vaig a Espanya, el primer desig serà que sigui blanc, després ...vull que sempre tingui aigua, i l'últim... com que m'agraden les noies sempre vull veure molts de culs.

-Concedit.

I el  va convertir en un vàter.

EL MUSEU DE L'EMPORDÀ (III)

La visita al Museu de l'Empordà.

Primer, vam conèixer la Cristina (la dona que ens guiaria pel museu).

Ens va explicar què seria el que veuríem en el museu (estàtues i quadres).

Vam anar fins a l'últim pis del museu i allà, vam anar en parelles, que eren les mateixes amb les 

quals havíem anat fins al museu. I vam triar el nostre quadre favorit (en parelles).

Jo, per exemple amb la meva parella vam triar el quadre pelat, que és un quadre puzzle on

havien pelat algunes peces. Per cert, aquell puzzle era El jardí de les delícies. 

En resum, va ser una visita molt divertida!

                                                                                Gerard, 10 anys

EL MUSEU DE L'EMPORDÀ (II)

El dimecres passat vam anar a la recent exposició d'art contemporani del Museu de l'Empordà.
Tot just entrar ja vam trobar la guia, que es diu Cristina; ella, amablement, va explicar als nens petits el que era un museu amb l'ajuda dels dibuixos de la Anna i l'Oriol i amb la col•laboració dels altres, és clar. Seguidament, vam baixar a la 2a planta,  ja que estàvem a la 3a. Allà ens van donar una estona per a observar les obres. Al cap d'una estona cada parella va anar dient l'obra que li havia agradat més, unes de les més aclamades van ser les escultures de l'home i la dona, el puzzle del quadre d'El Jardí de les Delícies (de Hyeronimus Bosch)  pelat, i les seves peces col•locades en una forma curiosa.
Encara que unes de les obres més curioses, com els videos on arrosaires vietnamites interpretaven quadres de Goya,  ni es van parar a mirar-les.
En resum, em va semblar una sortida molt divertida que va trencar la monotonia i va ser entretinguda. 

Víctor F. 14 anys

HEM ANAT AL MUSEU DE L'EMPORDÀ!

Dimarts vàrem anar al Museu de l'Empordà. El Museu té una exposició d'art contemporani titulada El museu com a pretext en què diversos artistes reflexionen al voltant del que és un museu. La Cristina Jutge organitza una activitat per tal de fer reflexionar als visitants, especialment escolars, sobre l'art contemporani. Als alumnes els va agradar molt. A continuació recollim algunes de les seves impressions.

Ahir vam anar al Museu de l'Empordà. La profesora que ens explicava es deia Cristina.Vam veure quadres, estàtues i vídeos. Vam triar el quadre que ens agradava més.

                                                                   Laia,8 anys.

Vam veure unes estatues despullades i un tenia una perruca al pito (ai quina vergonya)

                                                                   Oriol,8anys

Hem après molt, hem vist molts quadres i escultures .

I els artistes contemporanis agafaven idees dels altres artistes.

I ens han deixat triar un quadre i jo he triat una foto d'una església amb trampixuela (trompe l'oeil) per els colors tan forts.

                                                                     QUIM, 7 ANYS

La  Cristina ens va ensenyar el museu, a mi em van agradar els vídeos i també els quadres.

                                                                    Andrea 8 anys

Conte de l'Antaviana

Hem llegit el conte de Pere Calders En començar el dia per tal que els alumnes sàpiguen d'on vam treure el nom d'Antaviana per al rètol que presideix el local on té lloc el casal. Aquest és un dels resums que n'han fet.

Hi havia un nen que es deia Abel. Es va inventar una paraula que era ''Antaviana''.

Es pensa que és màgica la paraula. Per exemple: mentre ell fa els deures la seva mare li porta una tassa de xocolata. I se li vessa al cim de les estovalles netes i la seva mare s'enfada una mica i li porta una altra tassa.

I el nen diu: Antaviana! Antaviana! Ajuda'm! Treu-li del cap a la meva mare que no l'estimo.

I al final, l'Abel pensa que si li canvia la paraula ''Antaviana'' per una baldufa de coure al seu millor amic.

                                                                       Gerard, 10 anys 

ACUDITS D'EN PABLO (III)

En Pablo té un gran repertori d'acudits. Avui, un altre.

Hi ha un avió que anava a xocar.

-Hem de deixar anar equipatge va dir el pilot, van deixar anar un plat de macarrons, un d'espaguetis i una bomba. Va un vell pel carrer i veu un nen plorant

-Què t'ha passat?

-Que m'ha caigut un plat d'espaguetis a sobre.

Camina una mica més i es troba un nen plorant.

-Què t'ha passat?

-Que m'ha caigut un plat de macarrons a sobre.

Camina una mica més i es troba un nen rient.

-Què t'ha passat?

-Que quan m'he tirat un pet la casa del costat ha explotat!

El DIARI D'EN BIEL

Dijous, 8 de juliol de 2010

Avui ens ha visitat el pare d'en Biel, l'escriptor Vicenç Pagès Jordà, i amb coneguts nostres hem organitzat un club de lectura. Hem parlat del llibre Els jugadors de whist, dins del qual hi ha "El diari d'en Biel". Al casal, els grans hem llegit aquest diari.

El diari d'en Biel narra la vida quotidiana d'un nen mallorquí de 13 anys que viu a la Figueres de l'any 1977. Un nen i els seus amics normals, sense grans aspiracions, sense grans vides, sense superpoders, uns nens que podríem ser qualsevol de nosaltres. D'aquesta manera és molt fàcil posar-se a la seva pell.

Per a la gent de Figueres i la gent dels pobles veïns que van viure aquells anys aquest llibre ha estat un recull de la seva infància; per a la gent d'altres llocs del món, unes aventures també viscudes, potser no senten seus els noms de carrer Sant Pau  i plaça Catalunya, però segur que al seu poble també hi havia llocs semblants; i per a nosaltres, coses que no hem viscut però ens han explicat, o simplement una història per passar una bona estona.

En resum, un llibre per a totes les edats i tots els llocs amb personatges com nosaltres i històries sense maquillar.

                                                                                   Judit B., 14 anys

DIVENDRES AL PARC BOSC

Els divendres, el casal de l'Antaviana es desplaça al Parc Bosc. Ens agrada acabar la setmana jugant a l'ombra dels pins i dibuixant els arbres i les plantes del natural. Us pengem unes quantes fotos i els dibuixos que van fer els nois i noies del casal.