dimecres, 11 d’agost del 2010

EL POEMA DE LA CUINA

L'Imma és una monitora que també pren part en les activitats del casal. A l'Imma li vàrem demanar que ens fés un poema sobre un tema anodí; per exemple, la cuina de casa seva. Avisem: el poema està fet des d'un punt de vista peculiar.


Sempre tinc convidats a la meva habitació.

fan soroll i mouen les joguines de lloc.

Matí, tarda i nit passen per aquí

i mai no em deixen dormir.

No hi ha qui els entengui

M'escalfen quan és hivern

i em refreden quan és estiu.

Fan amb mi el que volen.

Són bons convidats?

Em fan companyia tothora,

juguen amb mi i renten les joguines.

M'endrecen per desendreçar-me

per després tornar-me a endreçar.

Però sempre em tenen perfumada.

El meu amic estava malalt,

se'l van emportar i no l'he tornat a veure.

No entenc perquè ho fan

Se m'emportarán a mi també algún dia?

Imma S., 17 anys


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada