LA MALALTIA DELS REIS MAGS
Hi va haver un Nadal en què els reis Melcior i Gaspar es van posar malalts. Tenien la grip i els sortia sang del nas de tant de mocar-se. El pobre Baltasar es va quedar tot sol; estava molt estressat perquè, en una sola nit, havia de fer el triple de feina que els altres anys. A més, havia de cuidar-se dels seus companys malalts i havia de vigilar els camells.
Tots tres reis van posar-se d’acord per muntar un encanteri que els permetés repartir els regals encara que estessin malalts. Però de seguida van adonar-se que la màgia no funcionava amb els virus de la grip. Després de molts intents de tots tres alhora, i del rei Baltasar tot sol, van haver-s’ho de deixar córrer i van recórrer a mètodes més tradicionals. En Baltasar va rumiar molt i molt i, al final, va trobar una solució. Ell coneixia un nen, en Miquel, petit però molt eixerit, que el podria ajudar. Es coneixien perquè, una vegada, en Baltasar havia portat els regals a casa d’en Miquel i el patufet, que no havia pogut dormir en tota la nit de tants nervis com passava, l’havia vist. El rei negre li havia promès que, si no ho explicava a ningú, podrien ser amics tota la vida.
La solució d’en Baltasar era que en Miquel anés a buscar un remei a la farmàcia del seu poble, que era l’únic lloc del món on en venien. La medecina es deia Magicreipoderós i només servia per curar Reis Mags, el Pare Noel i la bruixa Befana. Però el problema era que en Miquel era massa petit i la seva mare no el deixava anar mai tot sol. Per això, en Baltasar va anar a veure en Miquel la nit abans de Reis i ho va explicar a en Miquel. El nen va fer veure que estava molt i molt malalt i va demanar pastilles Magicreipoderós a la seva mare. La mare, tota esverada perquè feia un moment estava tan bé i tan tranquil, va anar corrents a la farmàcia i va comprar les pastilles. En Miquel va fer veure que se’n prenia una i va donar la resta al rei Baltasar, que mentrestant s’havia esperat amagat a l’armari entre xandalls, texans i anoracs. En Baltasar, després de donar-li les gràcies, li va prometre que tornaria l’endemà i que li portaria molts i molts regals, però en Miquel havia de dormir, perquè si no, els reis no podien fer bé la seva feina.
Les pastilles Magicreipoderós van fer efecte i els reis es van curar de la grip en un tres i no res. Però tenien un problema: provocaven efectes secundaris, i als reis, els peus se’ls van fer tan grossos que no podien caminar. Segons el prospecte de les pastilles, els efectes secundaris duraven uns quants dies i després marxaven sols. Però els reis no podien esperar. L’endemà havien de repartir molts de regals. Van decidir d’escriure correus electrònics al Pare Noel, a la Befana, als follets, al tió, als angelets de les dents i fins i tot al Ratolinet Pérez perquè els vinguessin a ajudar. Tota aquesta gent es va presentar de seguida i van acordar com es repartirien les feines a fer: els follets del Pare Noel fabricarien els regals, els Pare Noel i la Befana els embolicarien, el tió els guardaria i els angelets vigilarien els nens perquè fessin bondat. En Pérez, amb els rens del Pare Noel, controlarien a qui anava destinat cada regal, mitjançant una pantalla molt moderna que duia un dels trineus. En Baltasar es quedaria a Orient, cuidant els altres dos companys. Però ell patia: no podia restar sense fer res mentre aquella colla de bons amics feien la feina dels tres Reis. El rei Ros, el rei Blanc i el rei Negre van començar a rumiar. Es volien curar fos com fos. Així, van trucar a tots els màgics i totes les remeieres que coneixien, perquè pensaven que potser algun els sabria fer màgia curativa. Van trucar a la bruixa Karabà, africana, al druida Panoràmix, que en sap molt de fer pocions, i també al màgic Merlí. Els tres es van reunir, i després de molt de parlamentar, van dir que l’única solució per al mal d’en Melcior i d’en Gaspar era un petó d’en Miquel, el petit amic del rei Baltasar. En Baltasar va córrer a buscar en Miquel, i va haver de fer un encanteri molt i molt complicat perquè la mare del nen no se n’adonés. Quan en Miquel els va veure, es va enfilar a la falda dels dos Reis malalts, els va fer un petó i una bona abraçada i de seguida, de seguida, tots dos es van curar.
Ara, tots tres Reis Mags estaven en forma. Ja podien començar a fer la feina més bonica del món, que és repartir els regals als nens i les nenes de tot arreu. Però, aleshores, tots els companys que havien vingut a ajudar-los van dir que, ja que estaven tots reunits, si feien la feina entre tots en farien més via. De manera que en Baltasar va tornar en Miquel a casa, ben adormit, i la resta de mags i éssers màgics es van dedicar a portar els regals a les cases del món. Aquell any van acabar la feina tan d’hora que, quan els amics van tornar al palau dels Reis, a l’Orient, per acomiadar-se’n, el druida Panoràmix va dir que, ja que havia portat l’olla de les pocions, podien fer una bona xocolatada per a tothom per refer-se de les emocions d’aquella nit.
AUTORS
- Miquel Batlle Martí (4 anys i mig)
- Marta Buxeda Pey (6 anys)
- Albert Gualda Anglada (7 anys)
- Josep Batlle Martí (8 anys)
- Anna Bernal Canadell (8 anys)
- Anna Batlle Martí (9 anys)
