JOCS DE MODA AL CASAL DE L'ANTAVIANA

A l'hora del pati les nenes del "comando rosa" juguen a la pesta alta i en Gerard, en Quim i l'Oriol, i en Josep quan hi es,  juguen a futbol mentre les antavianes i els grans es queden asseguts a les escales de l'església i l'Imma dibuixa.

I ara, 3 poemes més de l'arbre centenari

El dia 30 de juny, males notícies.

Un gran arbre van tallar.

Llàstima va portar, o arbre.

Que trist!

L'arbre centenari era amic

Per què, per què et van tallar,

no tenien dret a fer-ho.

Els veïns miraven i s'entristien.

                                       Gerard G. 10 anys

L'arbre centenari és bonic com una rosa.

És l'arbre més bonic de tot el món.

La gent el va podar i el van llastimar.

Però en el nostre cor sempre serà el millor.

                                      Meritxell A. 8 anys

Arbre, ets al cel

o a l'infern?

M'ho pregunto, perquè

vull que els llenyataires

que et van tallar

s'adonin que es van

equivocar.

Tothom t'estimava perquè

tenies centenars d'anys

i eres molt alt. Tots

els que t'estimaven

els hi cauen llagrimes

de tristesa. T'estimem!

                         Anna B.C.  8 anys

              NOTA DE LES ANTAVIANES:

              Fem molta atenció a la sintaxi, l'ortografia i el vocabulari.   Tanmateix, en alguns casos o no hi ha prou temps o a l'alumne li costa molt de trobar una expressió equivalent. Llavors transcrivim el text com el veieu. De tota manera, els poemes de l'arbre centenari són molt bonics i molt ben pensats!